Avui,
23 d'abril de 2018, és la diada de sant Jordi, i al Comte de Rius es celebra
fent una presentació a la sala d'actes. Nosaltres, a Literatura Universal, hem
fet un recull dels tres autors dels quals es commemora el centenari del seu
naixement. Els treus autors són els següents: Montserrat Abelló, Maria Aurèlia
Campany i Manuel de Pedrolo. Com a grup ens ha tocat l'autor Manuel de Pedrolo,
on hem parlat de la seva vida i hem posat un fragment d'un article.
Manuel de Pedrolo neix l’1 d’abril del 1918 a l’Aranyó i va ser un escriptor català de gran influència, tot i que va patir una forta censura per part de les forces del poder. Va estudiar batxillerat a Barcelona l’any 1935 i va intentar estudiar la carrera de medicina, però l’esclat de la Guerra Civil li ho va impedir. Es va afiliar a la CNT, i formà part de l’Exèrcit Popular,que el va destinar al front de Falset,
Figueres i Barcelona. Quan va acabar la Guerra Civil, va tornar a Barcelona i comença a treballar com a traductor i també fa d’altres feines editorals. Va publicar el seu primer llibre l’any 1949, Ésser en el món. No va parar mai d’escriure, tot i que part de les seves obres no van poder ser publicades per la censura existent en l’època. Les seves obres eren conegudes pel corrent de la post-guerra: el conductisme i
l’existencialisme. Un recull dels seus articles de premsa amb molta influència és Cal protestar fins i tot quan no serveix de res. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit de segon origen.
Manuel de Pedrolo va tenir gran influència en la societat, no únicament com a escriptor sinó que també com a personatge públic, per la seva crítica pel desenvolupament polític català. Finalment, Manuel de Pedrolo, a causa del càncer, va morir el 26 de juny del 1990 a Barcelona.
Manuel de Pedrolo diu:
“Cap Estat colonial no és verament democràtic mentre conserva les seves colònies, puix només pot conservar-les per procediments antidemocràtics que fan excepcions a les llibertats dels altres.
No és democràcia l’Anglaterra, que s’obstina a retenir l’Ulster i britanitza el país; no ho és la França
en aquests moments suposadament socialista que encotilla una colla de pobles diferents i encara allarga les mans fins a Nova Caledònia; no ho és l’Espanya que a les Nacions Unides vota a favor de les descolonitzacions que ja no la toquen de gaire a prop i aquí, en terres europees, s’estima més treure el fetge per la boca que fer-se bons veïns.”
Manuel de Pedrolo from Nerea Lago Garbajosa on Vimeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada